CONCERT DEL 125è
ANIVERSARI
A les 6 de la tarda,
al Teatre Municipal l’Ateneu Igualadí:
Cançons des del
cor...
El
programa general dels actes finals, en l’anunci d’aquest acte, indicava que:
“oportunament serà publicat el programa de mà amb el detall complert d’aquest
concert”. I així va ser. Es va imprimir amb el següent contingut:
Agrupació Coral
La Llàntia
Presenta:
CANÇONS DES DEL
COR...
Concert
commemoratiu del 125è aniversari fundacional.
Dedicat a tots
els directors i cantaires que han format part de la Coral.
L’escrit
de presentació, entre altres coses, diu:
“En
el pòrtic del programa dels primers actes del nostre aniversari, una de les
frases que feia referència als nostres cantants era: “els surten dels llavis
aquelles cançons que només poden néixer des de la intimitat dels cors”... I és
que la nostra Coral, des de la seva fundació, sempre ha estat formada majorment
per persones que no han cursat mai estudis musicals. Supleixen aquesta mancança
amb personal esperit de superació i amb la incansable dedicació de tots els
directors.
A
La Llàntia, com a la majoria de corals d’afeccionats, ens han motivat, des de
sempre, les ganes de cantar, el desig de comunicar-nos, socialment i popularment,
amb la gent de casa nostra. Ens hem integrat, amb la màxima dignitat possible,
en tots els esdeveniments festius i culturals de la ciutat quan se’ns ha
demanat la participació mitjançant els nostres “cants d’amor, cants a la terra
i al treball”... Ho hem fet, sempre, amb una il·lusió que ens surt de la
intimitat més pregona. D’aquí ve que hàgim volgut presentar aquest concert,
senzillament, amb el títol genèric de “Cançons des del cor...”
Com
podreu veure, el concert el dediquem a la memòria de tots els directors i
cantaires que al llarg d’aquests 125 anys han format part de la Coral. En cada
època, en cada moment, ells han fet possible el dia present i la continuïtat.
Els fundadors, i els qui han seguit, han anat encomanant el seu tremp, la seva
força, el seu entusiasme, a les generacions següents, fins avui. És per això
que la majoria de les cançons que us oferim les hem escollides d’entre les que
han anat formant part del repertori històric de la Coral, en evocació de les persones que ens han
precedit Nosaltres hi hem posat el cor. Dependrà ara de vosaltres que el
concert assoleixi la resposta que, modestament però convençuts, creiem que
mereixen els centenars de persones que han fet possible d’arribar a aquests 125
anys de vida.
A
tots ells en el record... i a tots vosaltres avui, el nostre més profund
agraïment”.
El
programa també conté unes ratlles de presentació de l’Orquestra de Cambra
Terrassa 48, la qual acompanyà les interpretacions de La Llàntia. Aquesta
formació s’originà l’any 1987 al Centre d’Educació Musical de Terrassa, i està
constituïda per setze instrumentistes de corda procedents de diferents indrets,
tots ells relacionats amb l’activitat musical de Terrassa. Com a resultat del
seu treball i il·lusió se li va atorgar el juny del 1999 el Primer Premi de les
Arts en l’àmbit de Música del segle XX (Premi Xavier Montsalvatge), concedit
per la Generalitat de Catalunya.
CANÇONS DES DEL
COR...
AGRUPACIÓ CORAL
LA LLÀNTIA
ORQUESTRA DE
CAMBRA TERRASSA 48
Primera part:
SALUT ALS
CANTORS
Lletra: Eusebi
Benaiges. Música: Ambroise Thomas
LA FONT DEL
ROURE
Lletra i música:
Josep Anselm Clavé
CANT A LA VINYA
Lletra: Àngel
Guimerà. Música: Enric Morera
MARIA DE LES
TRENES
Lletra: Ramon
Ribera. Música: Josep Saderra
DINS LA BARQUETA
Lletra i música:
Ramon Bartomeus
L’EMPORDÀ
Lletra: Joan
Maragall. Música: Enric Morera
MAITE
Lletra: Federico Romero i Guillermo F. Shaw.
Música: Pablo Sorozábal
GRANADA
Lletra i música:
Agustín Lara
Segona
part:
EL NOSTRE CANT
Lletra: Emili
Guanyabens. Música: Enric Morera
CORO DE REPATRIADOS (De “Gigantes y Cabezudos”)
Lletra: Miguel
Echegaray. Música: Manuel F. Caballero
SOLDADO DE NAPOLES (De “La canción del olvido”)
Lletra: Federico Romero i Guillermo F. Shaw. Música: José
Serrano
ELS DEGOTALLS
Lletra: Amadeu
Miralles. Música: Ricard Castells
PARAULES D’AMOR
Lletra i música:
Joan Manuel Serrat
EL MEU AVI
Lletra i música:
Josep Ortega Monasterio
-
COR PARROQUIAL
DE SANTA MARIA
SCHOLA CANTORUM
CORAL MIXTA
D’IGUALADA
AGRUPACIÓ CORAL
LA LLÀNTIA
ORQUESTRA DE
CAMBRA TERRASSA 48
Interpretació
conjunta de:
RECORDANT NOSTRA
TERRA
Lletra: Ignasi
Castelltort. Música: Joan Montaner
DIRECCIÓ: JOSEP MONTANER I TORRES
Un
altre apartat del programa diu:
L’Agrupació
Coral La Llàntia vol testimoniar els següents agraïments:
Al Sr. Lleonard
del Rio i Campmajó,
que tindrà cura
de la presentació i comentaris d’aquest acte.
A les corals:
Cor Parroquial de Santa Maria, Schola Cantorum i Coral Mixta d’Igualada, per
l’adhesió que
ens brinden amb la seva participació de conjunt en el cant final del concert.
A la Caixa
d’Estalvis de Terrassa, per patrocinar l’actuació de l’Orquestra de Cambra
Terrassa 48,
que ens
acompanyarà en les nostres cançons.
Al Sr. Josep Mas
i Planell pel seu treball audiovisual.
Als rapsodes
Carina Alcoberro i Just, Xavier Lladó i Bertran, i Valentí Marimon i Castells.
Al Sr. Josep
Maria Bertran i Albareda i a l’equip tècnic de l’Ateneu.
I a tothom qui,
d’una manera o altra, ha col·laborat en la preparació i realització d’aquest
concert.
De
les ressenyes que es publicaren del concert, en reproduïm aquestes dues:
“Des
del cor i en el record, La Llàntia féu vibrar l’Ateneu.
Diumenge
a la tarda, al Teatre Municipal de l’Ateneu, l’Agrupació Coral La Llàntia, amb
l’acompanyament de l’Orquestra de Cambra Terrassa 48, donà un complert recital
de bona preparació coral que féu les delícies del públic que emplenava el teatre.
La
Llàntia, amb aquest concert, arribava a la culminació dels actes que encetaren
l’any passat per a commemorar els 125 anys de la seva existència.
Per
a fer-ho escolliren cançons de grat record i una estrena, i les oferiren amb el
títol genèric de “Cançons des del cor”.
A
fe que l’hi posaren i reeixiren en l’intent ja que, a més a més, l’audició es
veié enriquida amb mesurades intervencions plàstiques, de recitació i
projeccions de títols i diapositives que anaren fent memòria històrica de la
coral seguint el guió que conduí, com a presentador, Lleonard del Rio, amb el
seu habitual bon fer.
Començà
la primera part, com no podia ser menys, amb “Salut als cantors” i acabà amb
“Granada”, una estrena arranjada per Josep Montaner especialment per a La Llàntia
i molt ben resolta pel que fa als aguts cantats de conjunt pels tenors.
Entremig: “La Font del Roure”, el celebrat “Cant a la vinya”, “Maria de les
trenes”, “Dins la barqueta” i un canvi ben adient sobre el programa original,
“Maite” abans de “L’Empordà”. D’aquesta manera el final fou més vibrant.
La
segona part començà amb “El nostre cant” i continuà amb dos cors de
sarsueles, bo i recordant les que havia
dirigit, al Centre Catòlic, el mestre Joan Montaner i Guix, durant molts anys
director de La Llàntia. Foren el Cor de repatriats de “Gigantes y Cabezudos” i el dels Soldats
napolitans de “La canción del olvido”.
Seguiren “Els Degotalls”, “Paraules d’amor” –la qual fou bisada-- i “El meu avi”.
Per
acabar, juntament amb les corals: Cor Parroquial de Santa Maria, Schola
Cantorum i La Mixta d’Igualada, oferiren “Recordant nostra terra”, la sardana
del mestre Joan Montaner amb lletra d’Ignasi Castelltort, la qual fou bisada
també i cantada, finalment, juntament amb el públic.
La
corda de cambra dels de “Terrassa 48”, amb Quim Termens com a excel·lent primer
violí, s’acoblà d’allò més bé amb els cantaires i aquests amb el músics, la
qual cosa vol dir, també, un bon treball portat a terme per Josep Montaner i
Torres, el qual dirigí tot el conjunt.
Josep
Mas Planell tingué cura de l’audiovisual. Josep M. Bertran de l’ambientació
decorativa. Carina Alcoberrro i Josep Bernadí reeixiren en la plàstica de
parella enamorada i Xavier Lladó i Valentí Marimon acabaren d’arrodonir, amb
les seves intervencions recitatives, la poètica visió històrica que conduïa el
presentador Lleonard del Rio.
Per
a resumir-ho: una grata vetllada de cant coral, música, poesia i plàstica.
Per
acabar-la com calia, obsequis florals als col·laboradors, corals, esposes dels
antics directors de La Llàntia ja absents, exdirectors presents i Adoració
Aliberch, esposa de l’actual director, amb les paraules d’agraïment del
president de l’entitat, Josep Asbert, el qual demanà al regidor de Cultura,
Xavier Badia, que clogués l’acte. Accedí gustosament aquest i felicità als
presents pel suport presencial en aquests actes alhora que encoratjà La Llàntia
i la resta de corals a continuar la seva tasca. Tasca que enalteix la ciutat”.
(L’Enllaç, 06-06-2002).
“La
Llàntia.
Com
se sap, aquesta entitat és una de les més veteranes de casa nostra, i ha
mantingut sempre encesa la torxa de la continuïtat. Mai potser no serà tant
adient el símil.
Tots
sabem que la continuïtat –Eugeni d’Ors parlava de la santa continuïtat-- és el més difícil de mantenir en clubs, entitats
i associacions. Igualment com la perseverança en l’ordre personal.
Hom
coneix iniciatives –ben vàlides i lloables--
que han nascut amb força i ganes, però que s’han estroncat per diverses
circumstàncies. Per això, moltes vegades s’ha infravalorat l’esforç d’endegar i
mantenir un projecte. Ja sigui per malentesos o per escàs suport, s’han aterrat
i desmuntat col·lectius, grups i empreses
a canvi d’altres alternatives que no han acabat de reeixir. Tan difícil
com és crear i mantenir, i tan poc que costa destruir.
La
Llàntia, com totes les entitats, ha tingut èpoques de més i de menys activitat,
de més i de menys esplendor. Això ho marca el temps, però també hi té molta
influència el tarannà dels responsables, i en una coral, molt especialment, el
seu director.
El
concert que ens va oferir La Llàntia diumenge passat palesa la dedicació i
voluntat dels cantaires, però sobretot, el treball del seu director, Josep
Montaner i Torres –expert, exigent i responsable--, que ha aconseguit una
excel·lent qualitat musical.
Efectivament,
La Llàntia es troba en un dels millors moments de la seva història, i aquest és
un tret que cal remarcar, oimés en l’època acomodatícia que estem vivim.
Perquè
res no és gratuït i darrera de tot plegat hi ha un munt d’hores d’assaigs en
una tasca de conjunt en la qual no compten les individualitats. Perquè aquest
treball d’equip, aquest acoblament de veus en un objectiu comú, aquest esforç
global per atènyer un resultat col·lectiu, és la grandesa del cant coral.
I
encara hi afegiríem un nou fet diferencial. La Llàntia és una de les poques
formacions de veus iguals que existeixen en el nostre país, fet que fa més
difícil tant el repertori com la seva execució.
Felicitem-nos,
doncs, de totes aquestes conjuntures i sapiguem col·laborar i ajudar, sempre
que ens sigui possible, les entitats igualadines que treballen per la cultura i
per enaltir els nostres valors autòctons”. (Lleonard del Rio i Campmajó, a la
columna “La marranxa” del Diari d’Igualada del 07-06-2002).
Es
publicaren altres comentaris a la premsa, però creiem que els dos reproduïts,
cadascun d’ells amb la seva pròpia perspectiva i valoració, ofereixen un
reconeixement que la Coral acceptà amb emocionada gratitud.
La Llàntia també agraí profundament les diferents
col·laboracions individuals rebudes per fer aquest concert. El suport de la
seva participació va proporcionar, de manera indiscutible, un brillant lluïment
a cadascuna de les composicions del programa. Novament hem de destacar
l’assistència de les corals adultes Cor Parroquial de Santa Maria, Schola
Cantorum i Coral Mixta d’Igualada, les quals, en voler felicitar La Llàntia pel
seu aniversari, ho van fer de la millor manera que saben: cantant. Però, a l’igual
que en l’acte de la recordança del mestre Joan Montaner, no els motivà un afany
protagonista; en intervenir de conjunt en la interpretació de “Recordant nostra
terra” es volgueren convertir per uns moments en uns cantaires més de La
Llàntia, com a demostració de la seva companyonia i estimació. La Llàntia,
doncs, tingué en aquest cant un complement que aportà al concert un inoblidable
final de gala.