RECORDANÇA DEL
MESTRE JOAN MONTANER I GUIX
EN EL 35è
ANIVERSARI DEL SEU TRASPÀS
A les 12 del
matí, a l’avinguda del Mestre Joan Montaner
Festival de
Sardanes, Cant i Dansa.
Per cortesia de
“Caprabo” l’acte tindrà lloc al pàrquing del supermercat. En cas de mal
temps,
es farà al
pavelló del Col·legi dels Germans Maristes, que el cedeixen per a aquesta festa.
El festival serà
presentat pel senyor Jaume Ferrer i Piñol.
Exhibició de
ballets a càrrec de:
Bitrac Dansa:
“Danses araneses de Lés”.
Agrupació
Folklòrica Igualadina: “La bretona” i “Farandola” de “Cançó d’amor i de guerra”.
Audició de
sardanes originals del mestre Montaner:
“Dansaires
Igualadins”
“La pastora”
“Antònia”
interpretades
per la Cobla Ressò, per gentilesa de l’Agrupació Sardanista d’Igualada, i
ballades de
lluïment
per les colles: Grup Sardanista Montserratí, Petits Montserratins, Aqualata i
Petits Corriols.
Actuació de
l’Agrupació Coral La Llàntia i la Cobla Ressò:
“Salut als
cantors”, d’Ambroise Thomas
“La Font del
Roure”, de Josep Anselm Clavé.
Interpretació de
conjunt pel Cor Parroquial de Santa Maria, Schola Cantorum,
Coral Mixta
d’Igualada, Agrupació Coral La Llàntia, Cobla Ressò,
i ballada per
tots els grups sardanistes, de la sardana de Joan Montaner, amb lletra d’Ignasi
Castelltort,
“Recordant
nostra terra”
Direcció: Josep
Montaner i Torres.
“Gran
participació en la recordança del mestre Joan Montaner.
El
diumenge passat va fer-se el Festival dedicat al mestre Joan Montaner i Guix,
recordant el 35è aniversari del seu traspàs.
Hi
hagué un bon matí climatològic; rondaven núvols però no esguerraren la
celebració d’un dels actes més viscuts de la Coral La Llàntia en el seu 125è
aniversari. Fins i tot el marc –el pàrquing de Caprabo, a l’Avinguda del Mestre
Montaner-- va resultar insospitadament acollidor, amb la verdor i majestàtica
alçada dels pins. Tot apuntava, doncs, cap a l’èxit, i l’èxit arribà.
L’acte
en recordança del Mestre va merèixer, primer, la resposta positiva de les
entitats convidades i, després, una molt notable assistència de públic. Un
públic, per altra banda (cosa que no sempre es troba a l’aire lliure) atent i
ben predisposat a veure el que anava a veure i a participar-hi: o ballant, o
aplaudint, o senzillament mirant i escoltant amb interès i respecte.
El festival va ser presentat pel Sr. Jaume
Ferrer, amb l’encert i saber fer a què ens té acostumats.
Obriren
foc els dansaires de Bitrac Dansa, oferint tres danses de la Vall d’Aran
separades –o unides-- per una cançó: “Aubada”, “El tricuté” i “Et Cadrilh”. Els
directors i fundadors de Bitrac, Misericòrdia Pàmies i el seu espòs Ignasi
Vilanova, havien dansat, en ocasions, de molt joves, en espectacles en què el
director musical era Joan Montaner. El pare de l’Ignasi, Salvador Vilanova, per
cert, havia estat durant molt temps president de La Llàntia, la qual coral li
atorgà l’any 1975 la distinció de President Honorari.
L’Agrupació
Folklòrica Igualadina, quan era dirigida per Maria Concepció Puig i Joan
Regordosa, va tenir constants contactes amb el mestre Montaner i l’Elenc Artístic
Montserrat: sarsueles, pastorets, al Catòlic –ja desaparegut, com l’Elenc--, al
Nacional (abans i ara, Ateneu) o a la plaça de l’Ajuntament durant la Festa
Major; setze anys de sarsueles, cicle que s’inicià el 1951. El mestre Montaner
també va fer freqüents arranjaments orquestrals de ballets per a l’Agrupació
Folklòrica, que en ocasions interpretaven sota la seva direcció musical.
L’Agrupació, ara dirigida per Carina Alcoberro, ballà, diumenge, la ”Farandola”
de “Cançó d’amor i de guerra”, una de les sarsueles “estrella” de l’època de
Joan Montaner, i “La bretona” com a segona intervenció.
La
Cobla Ressò, patrocinada en aquest festival per gentilesa de l’Agrupació Sardanista
d’Igualada en adhesió a l’acte, interpretà tres sardanes originals de Joan
Montaner, el qual també va tenir sovintejats contactes amb les colles
sardanistes de la seva època, les quals comptaven –gairebé totes-- amb una
sardana que el mestre els havia dedicat. Pels Concursos, en ocasions, Joan
Montaner rebé de l’Agrupació l’encàrrec de composar la sardana inèdita, de
lluïment o la de revessa.
En
aquest acte s’interpretà en primer lloc “Dansaires igualadins” (1946), que el
mestre havia dedicat precisament al Grup Montserratí, present a l’acte. La
segona va ser “La pastora” (1950), escrita per a la Coral del Col·legi del
Sagrat Cor dels Germans Maristes, que el mestre fundà l’any 1944. Montaner va
ser fins a la mort, professor de música i cant de l’escola marista, i s’escollí
aquesta sardana en record d’aquella coral. Les dues sardanes van ser ballades
amb gran elegància i en caire de lluïment per les colles Grup Sardanista Montserratí,
Petits Montserratins i Aqualata. I la tercera que es va tocar, “Antònia”,
l’havia dedicada el mestre l’any 1941 a la noia que aleshores era la seva
promesa, Antònia Torres, avui vídua de Joan Montaner, i a la qual, el president
de La Llàntia, Sr. Asbert, lliurà un ram de flors. Aquesta interpretació es
convertí en explosió popular, sortint tothom a ballar, fins i tot el regidor de
Cultura, Xavier Badia, que era al costat de la família Montaner. És un gest que
cal agrair.
Després,
La Llàntia, acompanyada de la Cobla Ressò i sota la direcció de Josep Montaner,
oferí les cançons: “Salut als cantors” (de Thomas) i “La Font del Roure” (de
Clavé).
Varen
parlar el Sr. Asbert, en nom de La Llàntia, agraint la participació de les
entitats i nombrós públic assistent, i Xavier Badia, que glossà la figura del
mestre Montaner i mostrà la seva complaença per l’èxit esplendorós d’aquest
acte, inclòs en la celebració dels 125 anys de La Llàntia.
S’acabà la festa, espectacularment, i també
nostàlgicament, amb “Recordant nostra terra” (estrenada per la Cobla Triomfal
el 1940), que el mestre Montaner va escriure en el camp de concentració francès
de Bram, durant la guerra civil, i que en tornar a Igualada demanà al seu amic
Ignasi Castelltort que li posés una lletra evocadora, lletra que reflectís la
“tristor”, “pena”, “melangia” i “enyorança” de la terra. La Llàntia l’estrenà
el 1944 en versió coral per a homes. Jaume Ferrer llegí fragments d’un poema
(original de Rogelio Cerezo, actual cantaire de La Llàntia) dedicada a aquesta
sardana, que en aquesta ocasió fou cantada, conjuntament amb La Llàntia, per
l’Schola Cantorum i la Coral Mixta d’Igualada (corals que el mestre Montaner
havia dirigit, després de la mort del mestre Joan Just), i pel Cor Parroquial
de Santa Maria (que Joan Montaner dirigí en moltes ocasions de conjunt amb la
pròpia Llàntia i també amb l’Schola Cantorum). Les corals foren acompanyades
per la Cobla Ressò i la sardana fou ballada pel públic, grups folklòrics i
colles sardanistes, tots ells sota la direcció coral i musical de l’actual
director de La Llàntia, Josep Montaner. En ser present a l’acte la senyora
Núria Matas, vídua d’Ignasi Castelltort, en arribar a aquest moment se li
demanà que ocupés un lloc a la presidència, i Jaume Ferrer demanà un aplaudiment
per les dues vídues, les quals, amb gest que expressava emocions, seguiren la
música, cant i dansa de “Recordant nostra terra”. I el públic, també emocionat
i sense regateig, aplaudí i aplaudí.... Josep Montaner i Torres el fill del
mestre, que dirigia, no va parlar. Ho va fer amb la batuta. I amb l’espurneig
dels ulls”.(Seleccionat de les ressenyes publicades a L’Enllaç del 02-05-2002 i a La Veu de l’Anoia del 10-05-2002)
