Tradicional festa de la Castanyada

TRADICIONAL CASTANYADA FAMILIAR

A 2/4 de 10 del vespre, al Saló Teatre de l’Aurora (Unicoop Cultural):

Sopar i Castanyada.

L’assistència és oberta a tots els cantaires, socis protectors, antics cantaires, simpatitzants i familiars.

“La castanyada de La Llàntia.

És tradicional, a la vigília de Tots Sants, la castanyada de l’Agrupació Coral La Llàntia. A aquesta festa hi solen acudir els membres de l’entitat i familiars, i també amics, simpatitzants i representacions d’altres entitats culturals igualadines, d’una manera particular enguany en ocasió de celebrar-se el 125è aniversari de l’entitat.

Unes adients paraules del president de la Coral, senyor Josep Asbert, van donar pas, a l’hora de les postres, a un particularíssim fi de festa, improvisat en moltes de les seves parts, però entranyable en tot.

Presentat per Adoració Aliberch, i amb música a l’orgue a càrrec de Josep Montaner, va començar l’emotiu i gairebé espontani espectacle amb una evocació al motiu fundacional del Cor: l’anada d’uns nois igualadins a cantar a Vilanova al peu del balcó, finestra o portal d’unes noies, i el retorn d’aquest jovent a la nostra ciutat amb una llàntia que els deixaren per fer millor el camí de nit. D’aquest fet se’n passà, cronològicament, a d’altres de posteriors, els quals succintament es van recordar. I s’amenitzà amb cants la recordança. Intervingueren també algunes senyores del Cor Parroquial de Santa Maria, amb la presència de Coni Torrents, la directora; de Poesia Viva –Jaume Ferrer va recitar tres poemes--, i components dels veterans de l’Agrupació Folklòrica Igualadina, que oferiren uns ballets protagonitzats per Pepita Casanellas, Rosa Maria Díaz i Josep Maria Bertran. Els senyors Gustau Rubio i Jaume Tort, de La Llàntia, cantaren com a solistes i, amb altres intèrprets, van formar de conjunt la mini-coral. S’acabà la vetllada amb un amical ball. Hi van assistir també el senyor Ferran Mir i esposa, en representació de la Residència Pare Vilaseca, presència que cal agrair, sobretot tenint en compte la seva avançada edat”.

(L’Enllaç, 08-11-2001).

Inauguració oficial del carrer "Coral La Llàntia"

Inauguració oficial de la urbanització del carrer "Coral La Llàntia"

Aquest acte no s’anuncià al programa de celebracions, perquè en el moment d’imprimir-lo no es coneixia encara la data en què les obres d’adequació d’aquest carrer estarien acabades. Que l’Agrupació Coral La Llàntia tenia uns mereixements ben guanyats per tenir un carrer d’Igualada dedicat al seu nom, era una qüestió indiscutible i per això va arribar el moment d’obtenir aquesta distinció municipal, però amb uns considerables espais de fins a vint-i-tres anys entre la primera i la darrera gestió.

Recordem els fets:

•  El 9 d’abril de 1978, en el tradicional Concert de sardana i cant a càrrec de l’Agrupació Sardanista d’Igualada i La Llàntia -concert que abans es feia en la diada de Reis-, en l’acte de presentació, Manuel Mateu i Vives va demanar públicament que la ciutat concedís el nom de La Llàntia a un dels seus carrers. 
•  Al cap de set anys, en una sessió extraordinària de l’Ajuntament d’Igualada celebrada el 30 de desembre de 1985, presidida per l’alcalde Manuel Miserachs i Codina, es va aprovar la denominació de 47 nous carrers; entre ells el “Carrer Coral La Llàntia”. Amb tot, la incorporació del nom “Carrer Coral La Llàntia” a la cartografia de la ciutat esdevingué tardana; no aparegué en les edicions de plànols d’Igualada fins ben entrada la dècada del anys noranta. 
•  Des de l’aprovació esmentada passaren vuit anys més, fins que el 30 de desembre de 1993, l’Ajuntament va publicar un edicte signat per l’alcalde Jordi Aymamí i Roca, anunciant el projecte tècnic de la urbanització del carrer Coral La Llàntia. Les incidències de les tramitacions, de les reclamacions i de les assignacions pressupostàries, comportarien encara set anys més de retards. No fou fins el 31 de desembre de 2000 que s’aprovà l’acord definitiu de contractació de les obres per urbanitzar-lo. Finalment, a la tardor del 2001, aquestes foren enllestides.

El carrer “Coral La Llàntia” es troba situat al migdia del terme igualadí, a la vora de la riera d’Òdena, on el seu curs fa la partió entre els municipis d’Igualada i de Vilanova del Camí. Per una banda limita amb el pont de la Carretera de Vilanova i per l’altra amb el dels Ferrocarrils de la Generalitat, tot fent de capçalera dels carrers del Barri del Sant Crist: Carrilet, Bisbe Castelltort, Josep M. Lladó i Bausili, Bisbe Robuster, Josep Galtés i Cardús (reiterem que aquest va ser President Honorari de La Llàntia, distinció atorgada l’octubre del 1923), i el de Jaume Boloix i Canela.

La premsa igualadina va fer esment de la inauguració:  

“Dissabte a la tarda es va inaugurar la remodelació del carrer Coral La Llàntia. El camí de terra ha quedat convertit ara en un carrer perfectament asfaltat i il·luminat.

L’acte inaugural va venir precedit d’una gran festa, a la que hi va assistir un bon nombre de veïns de la zona i d’altres indrets de la ciutat, els quals, a partir de mitja tarda, van poder gaudir de les activitats infantils que s’havien organitzat, així com degustar castanyes i torrons. Aquestes castanyes les van torrar els alumnes de l’IES Joan Mercader, i les van servir, seguint la tradició, amb paperines de paper de diari.

El moment àlgid de la tarda va arribar amb la tallada de la cinta inaugural per part de les autoritats locals i de la presidenta de l’Associació de Veïns del barri del Sant Crist, Eva Sellés. Després dels habituals parlaments, en què van participar l’alcalde d’Igualada, Jordi Aymamí i l’esmentada presidenta de l’Associació de Veïns, va actuar, sota la direcció de Josep Montaner, la Coral La Llàntia, amb motiu del seu 125 aniversari i davant del fet, prou important, que el carrer inaugurat dugui el seu nom”.

(Informació extractada, seleccionada de Regió 7 del 29 d’octubre, de L’Enllaç del 31 d’octubre i de La Veu de l’Anoia del 2 de novembre de 2001).

Mostra un mapa més gran

Exposició de la Història de l'Agrupació Coral La Llàntia

Del 15 al 21 d’octubre:

EXPOSICIÓ REPRESENTATIVA DE LA CORAL

Al nostre estatge social. Carrer Aurora, 80: La Llàntia: 125 anys d’història.

Obertura pública de les nostres dependències, on es poden contemplar els estendards,

la històrica llàntia, guardons, fotografies, etc.

“La Llàntia:

No em refereixo a una simple llàntia d’oli per a il·luminar pàl·lidament la foscor. La Llàntia, amb majúscules, a la qual vull referir-me, és la que utilitzaren cinc joves igualadins avantpassats nostres l’any 1876, de retorn, després de fer una serenata a unes noies de Vilanova del Camí, per a il·luminar-se el camí i per a travessar la riera pel punt on hi havia unes passeres.

Però la Llàntia en majúscules que comento, reproduïda al programa de les festes d’aniversari, m’interessà des del primer moment, com a símbol d’un temps, d’uns igualadins amb inclinació a divertiments senzills i honrats propis d’un poble treballador i honest, que posaren, segurament sense intenció de perpetuar-se ells centúria enllà, la llavor de l’admirable coral que avui dia és l’Agrupació Coral La Llàntia.

Una Llàntia que pot contemplar-se en l’exposició que la coral té oberta al seu estatge junt amb tota una interessantíssima col·lecció de fotografies que són inapreciables documents gràfics de com eren físicament els igualadins d’aquell temps i de com han evolucionat en indumentària i forma d’ésser fins avui dia. Una història humana de la qual l’agrupació coral i els seus cantaires n’han estat, i en són, protagonistes indiscutibles.

¿És la Llàntia, doncs, que hi ha allí, l’autèntica que utilitzaren després d’aquella serenata del 1876, els cinc fundadors de la coral? Josep Asbert, avui president de l’entitat, em comentà que sembla que sí, i com a tal la conserven ben protegida dins d’una urna de vidre. Llàntia que la tenia, com a ferro vell, el drapaire Josep Noguera (el Nano), i en deia que era la dels fundadors de la coral. Suposició certa o no, fou així fins que la veié l’antiquari barceloní Sr. Monés, el qual s’adonà que per si mateixa ja era, a més de peça possiblement històrica, també antiga i poc corrent en l’aspecte artesanal. Sobresortia. L’antiquari informà d’ella a la propietària del Bar Amèrica i aquesta, en fer-la seva, la lliurà posteriorment a la coral en motiu de celebrar els seus 110 anys d’existència.

La Llàntia, diguem-ne fundadora, es reprodueix a la portada del programa del 125 aniversari. És artesania de filferro treballada, diríem, semblantment a un modernisme popular d’espontània construcció. A cada costat té compartiment com a gàbia de petites aus. Allí a l’exposició es veu ennegrida i no té la il·luminació interior que faci lluir el colorit transparent de les parets. Fa suposar, aquesta possibilitat d’usar-se acolorida, que era inicialment peça ornamental d’aquells anys en els quals Vilanova i Igualada eren petites viles de vida austera i camperola. La Llàntia, avui, és peça valuosa en història i antiguitat. Possiblement sense el protagonisme dels cinc fundadors de la coral, avui d’aquesta Llàntia potser no se’n parlaria en restar endreçada a l’armari d’algun col·leccionista d’antiguitats”.

(Amadeu Caballé, a la columna “Del carrer” de l’Enllaç del 25-10-2001)

Macrocoral al Palau de la Música

“La Macrocoral mixta del Baix Llobregat i l’Anoia actuarà al Palau de la Música Catalana.

Serà el proper diumenge dia 14, a les 7 de la tarda, acompanyada per la Banda Municipal de Barcelona. Alguns membres de l’agrupació Coral La Llàntia són integrants d’aquesta Macrocoral, juntament amb altres cantaires de diverses corals de l’Anoia”. 

(L’Enllaç, 04-10-2001)

Jornada inaugural dels actes del 125è Aniversari

Foto: Ramon Vergés

JORNADA INAUGURAL DELS ACTES DEL 125è ANIVERSARI

A les 10 del matí, a la plaça de Josep Anselm Clavé:

Concentració de Cors de Clavé.

Recepció dels representants d’agrupacions corals foranes amb els seus estendards.

Recordança del mestre Josep Anselm Clavé (1824-1874).

Ofrena floral davant el monument al Mestre i interpretació de la seva composició “La Font del Roure”.

A continuació:

Desfilada dels estendards de les corals,

des de la plaça J. A. Clavé fins a la Basílica de Santa Maria,

amb l’acompanyament del Grup de Grallers Gallarda.

A les 11 del matí, a la Basílica de Santa Maria:

Ofici solemne d’acció de gràcies.

Serà presidit per mossèn Salvador Mundó, rector de la Parròquia, amb la presència de tots els estendards

i la col·laboració de l’Schola Cantorum, la qual serà acompanyada per l’organista Sr. Lluís Victori.

A continuació:

Desfilada dels estendards de les corals,

des de la Basílica de Santa Maria fins a la plaça de l’Ajuntament.

A 2/4 d’1 del migdia, a la plaça de l’Ajuntament:

Salutació a la ciutat i al consistori municipal,

i interpretació del cant “Salut als cantors”, d’Ambroise Thomas.

Recepció a totes les corals per part de les nostres autoritats, al Saló de sessions de l’Ajuntament.

A continuació:

Desfilada dels estendards de les corals,

des de la plaça de l’Ajuntament fins al carrer de l’Aurora (plaça de Cal Font).

A 2/4 de 2 del migdia, a la Unió Cooperativa Cultural:

Ofrena del nostre estatge social a les corals foranes.

Acte d’agraïment als representants de les corals foranes, en la seva visita a les nostres dependències,

amb el lliurament d’unes medalles commemoratives.

A 2/4 de 3 de la tarda, a l’Hotel Canaletes:

Dinar de Germanor en celebració de l’inici dels actes,

amb assistència oberta a tothom qui ho desitgi.

“Fins i tot el temps va estar al costat de La Llàntia en la inauguració dels actes.

El temps -que des de finals d’estiu i principis de tardor s’ha mostrat inestable- va presentar un cel assolellat el passat diumenge. La Llàntia havia programat a l’aire lliure alguns dels primers actes de la seva celebració, i en va poder gaudir.

Hi va haver una concentració d’estendards a la plaça Clavé, la presència dels quals manifestava la companyonia d’entitats germanes en el cant, la majoria de la zona del Baix Llobregat-Anoia, que és aquella a la qual està adscrita La Llàntia, però també n’hi havia d’altres comarques properes. Josep Asbert, president d’aquesta Coral, va donar la benvinguda a tothom i es va congratular de començar els actes a la plaça dedicada al fundador dels cors claverians. Hi va haver una ofrena floral al monument de Josep Anselm Clavé, i La Llàntia va cantar “La Font de Roure”, del propi Clavé, sota la direcció de Josep Montaner.

Seguidament, acompanyats pel Grup de Grallers Gallarda, els portadors dels estendards i seguici van iniciar una desfilada pels carrers cèntrics de la ciutat fins a la Basílica de Santa Maria.

Als tres estendards  -de diferents èpoques- que va lluir La Llàntia, els van acompanyar en els diferents actes els de “La Vinya de Sants” de Barcelona, “Sanllehy” de Barcelona, “La Unió” de Castellbisbal, “Marinada” de Castelldefels, “Diana” de Cervelló, “La Coloma” d’Esplugues de Llobregat, “La Igualtat” de Gavà, ”Intimitat” de Gelida, “La Perdiu” del Papiol”, “La Lira” de la Pobla de Claramunt, “El Raïm” de Sant Cugat Sesgarrigues, “Lo pom de flors” de Sant Just Desvern, “Sarroca Nova” de Sant Martí Sarroca i “El Llessamí” de Sant Vicenç dels Horts. A la basílica de Santa Maria l’arxiprest, mossèn Salvador Mundó, va presidir un ofici solemne d’acció de gràcies, en el qual hi va col·laborar l’Schola Cantorum, acompanyada per l’organista Lluís Victori.

En sortir, es van dirigir a l’Ajuntament d’Igualada, on van ser rebuts pel tinent d’alcalde i regidor de Cultura Xavier Badia; la diputada al Parlament de Catalunya, Flora Sanabra; la vicepresidenta i consellera de Cultura del Consell Comarcal de l’Anoia, Maria Bertran; i la regidora Antònia Enrich. Novament, Josep Asbert es va adreçar als presents, i Badia va respondre en nom de les autoritats locals. També va parlar el president de la Federació de Cors de Clavé, Antoni Carné, a qui acompanyava el vicepresident, Bartomeu Puig. Hi hagué unes paraules de Josep Montaner, director de La Llàntia, la qual interpretà “Salut als cantors”.

Després d’una copa de cava, desfilaren cap a la plaça de Cal Font, on es va pujar al local social de La Llàntia a l’Unicoop Cultural. El president i cantaires van oferir l’estatge a les entitats convidades, i se’ls lliurà una medalla commemorativa del 125è aniversari.

Finalment, es van reunir en un dinar a l’Hotel Canaletas, al qual hi assistiren directius, cantaires, familiars i amics de la Coral, i representants de l’Schola Cantorum i del Cor Parroquial de Santa Maria. A l’hora del cafè, parlà el president Josep Asbert, i Jaume Ferrer recità un poema molt adient, original de Rogeli Cerezo, cantaire de La Llàntia. Jaume Ferrer va aprofitar per fer referència a la senyora Basilisa Sanahuja, de Piera, present en el dinar, la qual és besnéta de la persona que oferí la llàntia, per retornar a Igualada, als nois que anaren a cantar a Vilanova del Camí, circumstància que reportà la fundació de la Coral el segle XIX. I es repetiren els dos cants que ja s’havien sentit durant la jornada, però en aquest cas s’hi van afegir membres de les altres corals”.

 (Article publicat a L’Enllaç dels Anoiencs de l'11 d'octubre de 2001).